Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 de maig de 2011

La educación prohibida

“El niño tiene que moverse. No puede estar así 8 horas. Es un crimen. Es matarles”
“Nosotros no queremos enseñadores, queremos educadores”
“El motor de la cognición, del pensamiento es EL AFECTO”
“Le puedo echar la culpa al régimen. Le puedo echar la culpa al Ministerio. Pero en el aula yo puedo hacer la gran revolución”
La Educación Prohibida




“La Educación Prohibida” tracta sobre diferents estructures, models, principis educatius que van anar gestant-se en les últimes dècades amb la idea que l'educació ha d'apuntar al creixement integral de l'ésser humà des dels aspectes físic, emocional, mental i espiritual
La idea és plantejar els eterns problemes de l'educació des d'aquest punt de vista i presentar les diferents tècniques i filosofies educatives que van trobar una solució als conflictes acord a la felicitat i creixement integral de l'ésser humà, que després contribuirà a un millor desenvolupament social."


dissabte, 21 de maig de 2011

De què riuen els nadons?

Quan comencen a riure els nadons? Segons els psicòlegs, els nadons fan el primer somriure a partir de les 6 setmanes, tot i que molts pares asseguren que somriuen molt abans, però segurament només es tracta d’un simple reflex. El somriure del seu fill dóna tranquil·litat als pares, els fa sentir que el seu fill és feliç. El sentit de l’humor del nadó canvia en funció de l’etapa de desenvolupament:
  • 3 mesos: riu quan sent que hi ha un contacte afectuós amb algú altre, per exemple quan apropem la cara contra la seva panxa i bufem a sobre de la seva pell.
  • 6 mesos: riu amb els moviments actius que li fan els adults, per exemple quan li fem pessigolles a sota dels braços o als costats de la panxa.
  • 9 mesos: les situacions que no li són habituals li solen provocar rialles, per exemple, si la mare amaga un peluix sota la roba i el fa parlar tot traient el cap per sobre: “on està l’osset?”
  • 1 any: a partir d’aquesta edat l’humor canvia i ara es centra en els objectes i les persones que té al seu entorn. El fa riure jugar a jocs com el cucut, l’adult es tapa la cara amb les mans i les va destapant tot fent cucut! Aquest truc sempre funciona.
  • 2 anys: el nen riu amb les activitats que impliquen moviment de braços, cames i del cos. Són molt efectius els jocs i cançons que exigeixen un moviment cultural.
Altres aspectes a tenir en compte sobre el riure dels nadons:
Segons estudis realitzats els nens acostumen a reconèixer i a respondre a l’humor visual més fàcilment que les nenes. Quan hi ha un pallasso o els personatges de dibuixos animats fan tonteries gairebé sempre són els nens que comencen a riure abans que les nenes.
Al nen li agrada que l’humor sigui explícit, obvi i exagerat. Si algú fa veure que li cau un pastís a sobre no li farà tanta gràcia com veure que el pastís cau realment a sobre d’algú.
No hem d’oblidar que el sentit de l’humor és un aspecte de la personalitat de cada nen, per tant, hi ha nens que riuen més que altres.

(Font: Qué piensa tu bebé de Richard Woolfson. Scyla Editors)


diumenge, 15 de maig de 2011

La depressió infantil

Hem sentit a parlar molt de la depressió.... però, què és exactament la DEPRESSIÓ INFANTIL?


DEFINICIÓ: La depressió infantil pot definir-se com una situació afectiva de tristesa major en intensitat i duració que passa en un infant. Es parla de depressió major quan els símptomes són majors de 2 setmanes, i de trastorn distímic quan aquests símptomes passen d'un mes.

CRITERIS I SÍMPTOMES EMOCIONALS: els experts en el tema de depressió infantil, a través de moltes investigacions han arribat a l'acceptació dels següents símptomes característics i criteris de la depressió infantil (Del Barrio, 1997): tristesa, irritabilitat, pèrdua del plaer, plor fàcil, falta de sentit de l'humor, sentiment de no ser estimat, baixa autoestima, aïllament social, canvis en el son, canvis de gana i pes, hiperactivitat, disfòria i ideació suïcida.

PER QUÈ ES PRODUEIX LA DEPRESSIÓ INFANTIL?
Existeixen marcs teòrics que intenten explicar l'origen de la depressió infantil, per exemple:
- Conductual: a través de l'absència de reforços (Lazarus), deficiència d'habilitats socials i esdeveniments negatius que han passat en la vida del nen/a. 
- Cognitiu: l'existència de judicis negatius (Beck), experiències de fracassos, models depressius (Bandura), indefensió apresa (Seligman), absència de control, atribucions negatives.
- Psicodinàmic: en relació a la pèrdua de l'autoestima (del jo -segons Freud-), i la pèrdua de l'objecte bo (Spiz).
- Biològic: per una disfunció del sistema neuroendocrí (augmenten els nivells de cortisol i disminueix l'hormona de creixement), per una disminució de l'activitat de la serotonina (neurotransmissor cerebral), i per efecte de l'herència (cas de pares depressius).


TRACTAMENT DE LA DEPRESSIÓ INFANTIL: El tractament de la depressió infantil, abans que res, ha de ser individualitzat, adaptat a cada cas en particular i a la fase del desenvolupament que es troba el nen, en base a: el seu funcionament cognitiu, la seva maduració social i la seva capacitat de mantenir l'atenció.
També ha d'involucrar d'una manera activa als pares, i realitzar intervencions fins l'entorn de l'infant (familiar, social i escolar).
El tractament es divideix en tractament de fase aguda i fase de manteniment.
El tractament en Fase Aguda, inclou: psicològic, farmacològic i combinat.
Les teràpies psicològiques més utilitzades són:
  • Cognitiu-conductual: es basa en la premisa de que el pacient deprimit té una visió distorsionada de si mateix, del món i del futur. Tals distorsions contribueixen a la seva depressió i poden identificar-se amb aquesta tècnica.
  • Conductual: es base en l'apliació de tècniques de modificació conductual, manejament adequat de situacions, etc.
  • Psicodinàmica
  • Interpersonal
  • Familiar
  • Grupal i de recolzament
El tractament farmacològic: es basa en l'ús de fàrmacs com:
  • Antidepressius tricíclics, per el qual es requereix un EEG basal, i mesures de tensió arterial, freqüència cardíaca i pes.
  • Els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina ISRS, són en l'actualitat els més utilitzats, per la seva eficàcia, aparentment baix perfil d'efectes col·laterals, baixa letalitat per sobredosi i fàcil administració una vegada al dia.

El tractament combinat, que inclou fàrmacs i teràpies psicològics, ha demostrat ser el més adequat en l'actualitat.
Així mateix, el tractament en fase de manteniment dependrà de l'estat clínic del pacient, del seu funcionament intel·lectual, del seu sistema de recolzament, la presència o no d'estressors ambientals i la seva resposta al tractament.
Com a conclusió, en l'actualitat l'existència de la depressió infantil és un fet comú acceptat per la comunitat científica especialitzada, per la qual cosa ha tingut una gran importància en el seu estudi i tractament. Alguns han arribat a denominar a la depressió com la malaltia del segle XXI.